JÚLIA

La Júlia és una noia de classe benestant a qui li agrada flirtejar amb allò prohibit, allò desconegut. Durant la nit de Sant Joan ha decidit barrejar-se amb la diferència, amb el “poble”. El company triat per a aquesta aventura aquesta nit serà el Jean, un seductor, intel·ligent i manipulador depredador. La nit serà llarga, una nit d’exorcisme personal, social, polític i  de gènere.

A JÚLIA es parla bàsicament de les relacions basades en la lluita de poder. El poder de l’home sobre la dona. El poder del ric sobre el pobre. El poder de la moral sobre el lliure albir. De la realitat sobre el somni. I una llarga llista malauradament infinita de maneres de relacionar-nos i viure. Amb nosaltres. Amb els altres. Sotmetre a l’altre doncs sembla que és la manera de relacionar-nos encara avui. I sembla també que la nostra societat està basada en una clara voluntat que així sigui. La comparació, l’exhibició, l’avaluació, l’èxit. L’ambició com a motor que ens mou al llarg del nostre temps de vida en societat i finalment amb nosaltres. Amb l’ego.

JÚLIA, ens sembla una obra del present i per al futur. Una advertència de com poden acabar les coses entre nosaltres si no ens escoltem, ens valorem i ens estimem més que a nosaltres mateixos.