La màquina Hamlet

Hamlet s'interpreta a si mateix en l'intent desesperant de trobar sentit a la seva existència. No estem a l'època de Shakespeare..., s'interpreta a si mateix en el present, en el nostre present més immediat. De fet, Hamlet s'està interpretant a si mateix ara, davant nostre.

I en aquesta representació infinita, Hamlet (o qui l'interpreta) ja ha acabat amb totes les corts reials de Dinamarca, i amb tots els governs del món, i amb tots els sistemes econòmics, i amb totes les ideologies... I encara res té sentit.

Hamlet s'interpreta a si mateix, ara, davant nostre, i intenta lluitar contra l'última gran evidència... res té sentit, res ha tingut sentit, res tindrà sentit...

Mentrestant, la seva víctima, Ofèlia, troba una causa, un sentit, un propòsit... i es desempallega del seu rol de víctima i maleeix tot allò que l'ha oprimit. El món ha canviat... Ara la protagonista és Ofèlia.

FITXA ARTÍSTICA

Autor: Heiner Müller
Traducció: Maurici Ferré
Direcció d'escena: Marc Chornet Artells
Intèrprets: Xavier Torra Xuriguera i Anna Pérez Moya
Ajudant de direcció: Alba Collado
Música original: Gerard Marsal Norte
Escenografia: Alfonso Ferri i Marc Chornet Artells
Vídeo: Alfonso Ferri
Vestuari: Projecte Ingenu i Alba Collado
Il·luminació: Marc Chornet i Laura Sanz
Disseny de so: Neus Pàmies Juárez
Tècnica d'il·luminació: Laura Sanz
Direcció de producció: Júlia Simó Puyo

Una producció de Projecte Ingenu amb la col·laboració de la Nau Ivanow. Espectacle subvencionat per l’ICEC del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Agraïments: Toni Guillemat, Neus Pàmies, Mireia Sala, Georgina Avilés, Marta Rafa