ISADORA A L'ARMARI

Aquesta peça dibuixa en to de comèdia el retrat, desolador i tendre a la vegada, d’uns personatges marcats per la necessitat d’escapar, ni que sigui breument, del món en el qual viuen.

El protagonista de l’obra és un sastre que comparteix pis i taller amb un germà autoritari que només li permet realitzar la seva activitat preferida (vestir-se de dona) quan no el veu ningú. L’única persona amb que ti té tracte és el veí del tercer primera, un actor amb poca feina que acaba de quedar-se sense parella ni font d’ingressos.

Una situació inesperada farà que es quedi sol. Aquest fet li obrirà una porta alliberadora que no s’esperava pas. I per aquesta porta simbòlica entrarà la dona que més admira i que sempre hauria volgut ser: la gran ballarina Isadora Duncan. Això impulsarà al seu veí a posar-se en la pell del gran amor de Duncan, Serguei Iessenin.

Serà una feina o un joc, però entre tots dos personatges s’establirà una relació intensa i profundament humana que ens farà riure, malgrat el rerefons dramàtic de tot plegat…

Espectacle de la convocatòria de textos i projectes d'On el Teatre Batega, que va ser programat dins del cicle El Batec del Grec, en el marc del Grec Festival de Barcelona 2022 en exhibició al Teatre Akadèmia.

Què ens explica Marc Rosich?

Hi havia una vegada un sastre que sempre havia volgut ser Isadora. La Duncan. La mare del gest fet dansa. Durant dècades, mentre prenia mides de cames i ajustava cises dels seus clients masculins, va tenir-la tancada a l’armari, en una selecció de teles i gases cada cop més ingent. El millor era tenir-la a ratlla, amagada. Compartint pis, taller i vida amb un germà castrador, vigilant, i també sastre en el negoci familiar, era difícil deixar-la sortir a fer quatre passes de tant en tant. Però dins l’armari, ja no hi cap ni una agulla més i la roba malda per sortir. Només cal esperar l’oportunitat. L’oportunitat perquè tot esclati i es desbordi.

I llavors, la pandèmia. I llavors, el confinament. I llavors, el shock. I llavors, l’oportunitat perquè tot esclati i es desbordi. La pandèmia fa que el nostre sastre es quedi sol al pis. S’han endut el germà a l’UCI i ell com a contacte directe ha de complir reclusió. I així Isadora aprofita l’ocasió per treure el nas... sobretot quan s’adona que cada dia a les vuit el món pot obsequiar-la amb una allau d’aplaudiments després d’haver ballat de punta a punta del pis. Però l’oportunitat també apareix al replà: el veí que durant els quinze dies de quarantena li ha deixat la compra davant la porta acaba coneixent Isadora. Obertament homosexual, actor a qui la pandèmia ha estroncat tots els projectes, i tot just sortit d’una ruptura dolorosa, el veí accepta entrar en el joc. Ara que Isadora balla lliure, per què no fer que es retrobi amb Sergei Esenin, el poeta rus que va ser el seu amour fou?

Marc Rosich