Atrium escena digital
Atrium té com a epicentre del seu projecte artístic l’escena digital. Crear un espai per a la composició: composició d’imatges, sons, llum, acció, narrativa i actuació en una idea contemporània de la dramatúrgia escènica. Aquest espai de treball proposa una nova aproximació crítica a la idea de jerarquia en l’estructura clàssica i capitalista de companyia. Apareix de forma ineludible i definitiva el teatre col·laboratiu on en una hibridació de pensaments, experiències i oficis es crea una producció conjunta, que necessita l’equip per sobre de l’estructura textual. L’equip és l’autoria. El públic el lliure receptor de les múltiples narratives i punts de vista de l’obra. Tal i com expressaven Bolter i Grusin (Remediation, understanding New Media, 1996), la idea de multiplicitat ha estat sempre en la necessitat d’estímul intel·lectual i de l’experiència artística per part del públic des de temps immemorials quan es refereix al concepte de Hypermediacy:
“As an historical counterpart to the desire for immediacy, the fascination with multiplicity can be found in such diverse forms and media as medieval illuminated manuscripts, renaissance decorated altarpieces, dutch paintings, baroque cabinets, and modernista collage and photomontage”.
El projecte Atrium-Escena Digital proposa explorar i consumar en el projecte d’Atrium la idea original que Méliès va perseguir en les creacions cinematogràfiques que va fer i on ja va incloure processos d’intermèdia. Un dels conceptes essencials en el projecte és la idea d’il·lusionisme. El joc amb la il·lusió, la sensació d’impossible i de noves realitats virtuals a través del que anomenarem un Teatre Visual del segle XXI.
Una nova poètica, una nova gramàtica que abarca totes les tècniques provinents dels diferents llenguatges escènics i relatius a la imatge i al so sota el paraigües de les arts escèniques. Aquest Teatre Visual és un teatre fet de múltiples llenguatges, fruit de la hibridació i amb l’objectiu d’explorar la mitologia de l’ésser humà.
